Tot i que només sigui dijous, tenc la impressió que aquesta setmana ja l'he viscuda una vegada rere una altra, o que totes les setmanes passades i les que estan per venir són exactament igual, potser amb petits canvis meteorològics, però pel que fa a la resta, em fa l'efecte que no apareixeran canvis sobtats o inesperats que facin els dies més interessants. Avuí dematí el despertador m'ha sobtat, perquè normalment em desperto abans de què soni, però avui m'he despert quan ja feia una estona que amenaçava en destrossar-me els timpans si no em llevava immediatament. Avui tocaven quatre hores de Desenvolupament d'Habilitats Lingüístiques i la seva Didàctica II.Espanyol, o el que tots coneixem com a Castellà. I una vegada la classe ha acabat, una altra cop cap a casa. D'aquesta manera, de casa a la universitat i de la universitat a casa, és com he passat aquesta setmana, però avui una cosa diferent m'ha succeït. El cas és que no sé perquè avui m'han vengut al cap records de quan anava a l'institut, de tots els amics que vaig fer-hi (la majoria dels quals conservo), i de tot el que hi vaig viure. Només farà tres anys que ja no hi vaig, però tinc la sensanció que fa molt més que ho vaig deixar enrere. Fins avui, mai havia sentit ni que fos un poc, enyorança per aquells dies. Aquesta sentiment d'enyorança, a la vegada em fa sentir vertigen, vertigen de veure com passa el temps i que quasi mai l'aprofito, o no tinc el temps suficient per assaborir els moments, d'extreure allò més important de casa cosa, de cada persona, però suposo que no només em passa a mi, no?
Com faig molts dies, avui he tornat a pensar en Nova York, la meva ciutat per excel·lència, és un d'aquells llocs on desitjo tornar-hi, tot i encara no haver-hi estat mai.Sé que algun dia creuaré el gran bassiot i passejaré pels seus carrers, la Quinta Avinguda i times Square. Potser aquest futur es lluny, qui sap, però sé que algun dia arribarà. És com aquelles coses que se saben, de manera innata, que les sents dins teu, no saps ben bé per què, però les sents, i et fan venir ganes de seguir fent el que fas cada dia, tot i que pugui ser un poc rutinari, perquè no saps ben bé com, ni quan, però algun dia apareixeran davant teu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario