"Esperar només és el principi"

Dilluns un altre cop.
Avui encara no he anat a classe perquè tenc la grip, tot i que ja em començo a trobar millor. Divendres va arribar a casa aquella persona que tant necessitava veure. Feia setmanes o fins i tot un mes que no ens vèiem, i encara que sempre ens estem barallant i molestant, tenia ganes de veure'l i d'abraçar-lo. M'és igual si tot el temps m'està molestant, i fent-me enfadar, perquè tots els mesos que no és a casa l'anyor molt i sé que necessito tenir-lo aprop; no sé si això és perquè som la petita de la casa. I a tot això hi podem sumar el fet que per fi els dies han millorat i torna a sortir el sol i fins i tot a fer aquella calor de final d'estiu. El que no m'agrada tant és el canvi d'hora... amb això si que no puc. Els dies es tornen més curts i enfosqueix cada cop més prest, arriba el fred.. vaja, odio la tardor. Desitg que arribi el mes de març aviat per tornar a canviar l'hora i que els dies siguin més llargs i que hi hagi més hores de sol.
D'altra banda, fa mesos que tinc una altra persona dins el cap, la qual sap el que sento per ella, i tot i així ell no diu res. Pel que sé, ell està fet un embolic i no sap què vol, però crec que tampoc fa l'esforç per descobrir-ho. No sé el que he de fer, ni si he de seguir esperant o si desistir i mirar cap a una altra banda. Amb els dies no veig que això doni resusltats, ni tampoc veig res que em digui què és el que he de fer...

"A veces lo que esperas es peor que si lo comparas con lo inesperado. La razón por la que nos aferramos a nuestras esperanzas es que lo que esperamos es lo que nos mantiene vivos, en pie, esperando. Esperar es sólo el comienzo, lo inesperado es lo que cambia nuestras vidas."